S'inicien les clases.

Sis de la matinada, em pose en peu (sense necessitat de despertador). Un mantell blanc cobreix la ciutat de Boston i els seus voltants. Amb la primera nevada des que sóc un "massachussetensse" més, comença el meu periode acadèmic.

Hui he fet l'exàmen de nivell per a saber quina será la classe on intentaré millorar el meu anglés, o el que és el mateix, "i'm going to improve my English level", qué vos pareix?.

Després de 100 preguntes de tots els colors (per a escoltar, gramàtica, algunes on s'utilitza el mètode del quart de dollar, ja sabeu, el de la moneda a l'aire) la coordinadora de l'acadèmia m'ha col.locat en el nivell intermidi, això sí... un grup molt especial, per a majors de 25 anys.

Efectivament, ja m'he fet adult, a partir d'ara m'he d'arrimar als majors. Quina maçada m'han donat. Ara els joves em trancten de vosté, em deixen passar primer a tots els llocs... jo que pensava que ho feien per educació. Ara entenc perqué em desperte tots els dies a les 6 del matí, mentre el meu company d'habitació es troba en mitat de la fase REM sommiant amb coreanetes, només en té 23, que jove!!, qui els tinguera!!!.

Com a l'acadèmia saben de les preferencies de la gent gran, m'han fet un horari matiner. La major part dels dies començaré a les 8.15, això si, les vesprades lliures, per a anar a veure alguna obra al centre de la ciutat, sopar promptet i a dormir, que no es pot fallar a les classes.

A banda de separar als xiquets dels adults, l'acadèmia EF es caracteritza pel seu interés per que els seus alumnes utilitzen només l'anglés per a comunicar-se, no només a les classes, sinó als corredors i llocs comuns, com les sales d'estudi o la cafeteria. En aquest paradís de les calories, un professor vigila els alumnes per a que demanen el menjar als cuiners exclusivament amb anglés, si no ho fan, perden el seu torn i han de marxar al final de la cola. Sembla extricte, ho és, i efectiu? la majoria dels alumnes utilitzen gestos per senyalar el que volen que se'ls servisca. Si, l'academia EF, a més de l'anglés, fomenta el llenguatge de gestos entre els seus alumnes.

Una vegada finalitzat el dia acadèmic, deixe este espai de multiculturalitat (bo, tot i que el 95% dels alumnes siguen sudamericans o xinesos, no lleva que cadascú és de son pare i de sa mare...intercanvi d'algun tipus hi ha) per a tornar a la llar on m'espera el meu raconet a la saleta d'estar, un sofanet amb vistes al veïnat i a la tele. Allí calentet espere que arribe l'hora de la fartada diaria, que Kathy prepara amb cura. Hui ensalada, creïlles torrades, costelles de cerdo, pastís de carn i de postre browni... amb un sobret d'Almax per a digerir-ho.

Bon profit.