Endinsant-me en el multiculturalisme...

Estudiar amb gent de països tan diferents com poden ser Taiwan i Brasil, és una experiència enriquidora que et dóna la possibilitat de conéixer diferents formes de veure la vida, cóm viure-la i entendre-la.

Sens cap dubte, els debats multiculturals que promouen els professors de l'acadèmia a les classes per a practicar l'anglés, resulten didàctics, intensos i, en ocasions, sorprenents. Com per exemple el que va ocupar la primera hora del matí d'ahir, on la professora (una dolçor de persona) va deixar sobre la taula el sempre controvertit tema de la pena de mort, que com ja sabem, està vigent en 35 estats dels 50 que conformen Nord Amèrica.

A vegades, pequem de tindre prejuís sobre determinades societats, ficant a tots en el mateix sac, només per la forma de pensar i d'actuar dels seus governants, jo el primer. És per això que al inici de la batalla dialèctica, amb una ullada vaig disposar mentalment els meus propis bàndols, a favor, xinesos, coreans, taiwanesos (allí encara està vigent la pena de mort...), en el bàndol contrari, tots els que estan en contra; doncs els països que la tenen abolida, en este cas gent de Perú, França, Veneçuela, Argentina.

Només vaig acertar un, la resta, tots al contrari. Per a mi va ser una mostra de com, per tot el món, hi ha gent que discrepa d'allò que diuen i pensen els seus líders polítics, obrint petits forats als sacs on prèviament els havia ficat.

Va ser un consol saber que les noves generacions de països com Xina o Corea del Sud, refugen d'algunes polítiques que prenen els seus governants, mentre que em vaig emportar una petita desil.lusió al escoltar alguna gent fer defensa del "ojo por ojo, diente por diente". Tot i això, vaig poder comprovar que el respete per les opinions de cadascú es manté en tot moment i, després a cafeteria, que les discusions es queden a l'aula.

Si he d'escollir el moment més sorprenent del dia, no em quede amb la taula redona de la que abans parlava. Si no amb una afirmació que va deixar en mitat de la classe (espere que equivocadament) el meu professor de gràmatica, del mateix Massachussetts, "El continent africà no té cap interés per anar a visitar-lo, com a molt, Ciutat del Cabo, la resta no mereix la pena". Pobra companya marroquí, va quedar bocabadada...