Convivència sud coreana...

Hui no tenia pensat escriure res en este raconet d'intimitat pegolina que m'he creat, però els aconteciments succeïts la passada matinada han fet que canviara d'opinió. Este post el dedicaré exclusivament per a presentar el meu company de fatigues i d'habitació, si, he dit d'habitació, Won Sub.

Podria dir-se que este sud coreà de 23 anys és el meu germà adoptiu açí en terres americanes, i com tots els germans del món, ja siguen naturals o adoptius, té el mateix incovenient, l'elecció no corre al nostre càrrec. Com no podem escollir, em de saber conviure amb les seues virtuts, però també amb els seus defectes. Ai!! els seus defectes!!! Mai havia escoltat un soroll tan molest!!! En la vida!!!!.

Posem-nos en situació. Són les 3 de la matinada, tot fosc al carrer, al igual que a la nostra menudeta habitació. Jo sommie tranquilament amb la meua nova feina com a primer redactor del New York Times, bon sou, un àtic prop de la Segona Avinguda... i de sobte, un soroll esperpèntic borra la meua magnífica vida.

Els ronquits són fortíssims, com per a despertar a mig barri de Nedham, que dic barri, mig Estat de Massachussetts!!!. Tal i com són els americans començe a dubtar si en 10 minuts, cinc dispositius policials, agents del FBI i per què no, el CSI de Miami, New York i Las Vegas rodejaran la casa.

I a mi que em molestaven els cohetets matiners de les festes en honor a Sant Josep. Per a les pròximes Falles, el concejal de festes pegolí (salutacions des d'açí al millor cunyat que tinc...) podria contractar-lo per a les "despertaes". -Ale bonico, ahí tens un altaveu i un mapeta de Pego, fes una volteta que els veïns ja han dormit prou..!!-.

Com no van a estar enfrontades les dos Corees?, si tots els del sud tenen el mateix registre musical... i nosaltres criticant als nord coreans, pobres... Però el millor de tot és que acompanya els seus ronquits amb comentaris, com quan et compres un peli amb DVD i pots escollir l'opció amb els comentaris del director...

M'agafen unes ganes de possar-li un tros de pollastre farcit que prepara la dona de la casa i ficar-lo dins la seua boca... però millor no, m'ha dit que va estar dos anys amb els cossos d'èlit militars del seu pais, "lo mejor de lo mejor". Per les seues mans han passat metralletes, Kalashnikovs, granades, sap agafar mosques al vol amb dos palets com el Senyor Miyagui de "Karate Kid"... millor no tentar a la sort, que éste segur que dorm amb un ull obert i al mínim moviment...BAM!!!.

Fora bromes, he tingut sort a trobar-me un company simpàtic, molt agradable, sembla prou responsable i amb qui es pot conversar de qualsevol tema, per la qual cosa, millorem l'anglés.

Espere que nasca una amistat per a molts anys... Seul deu ser guapet.