Tres dies fa des que l'avió em va deixar a un aeroport desert de passatgers i plagat de policies. Senyors que no tenien altra feina que fer esperar un pobre xic de poble mig hora en una butaca mentre la resta de gent passava sense cap problema el control. Tots mirant al raconet, on estava el pegolí que no s'enterava de la misa la mitat...
Després del primer passeig en taxi, supose que pel preu, seria per mig Estat de Massachussetts, conèixer al meu company coreà Wan Sub, el llit va ser la millor elecció, vaig tocar el cel.
Tres dies han donat per a ensenyar-me un parell de lliçons que tindré en compte fins que m'enlaire cap a la terreta de nou: la primera, no ixir de casa sense portar dos parells de calcetins i la segona tindre una pala a prop per quan vinga la primera nevada. La tenda ja la tinc "taullada"...
Que enveja mes sana! Disfruta i apren..
ResponderEliminarMaribel