Rèquiem per La Festa....

Com corren les hores, els dies. Sembla que el temps s'haja accelerat cansat de la fred i busque un millor oratge. Caloreta ja!!!

Passat l'ecuador de febrer, arriba la festa millor parida per Baco. Centenars de pegolins han esperat pacientment la tornada d'esta meravellosa celebració als carrers del poble, com qui aguarda la volta d'un fill a casa després de mesos d'exili; o com qui anhela dormir amb el seu amat des d'un solitari i immens llit.

Si, puc arribar a entendre a la gent que s'oposa al Carnestoltes al poble. Però jo sóc de l'opinió que cal donar un vot de confiança a la gent que ha apostat per tornar als origens. Gent que ha treballat perquè el Carnestoltes 2012 transcórrega amb normalitat, possant émfasi en la seguretat dels carrers del centre urbà, perquè els pegolins i les pegolines puguen sentir les milers d'històries que guarden estes artèries per on circula la festa fins l'hora d'esmorçar.

Des del meu retir espiritual, vull donar les gràcies a esta gent que ha sigut fidel a la seua promesa de rescatar al Carnestoltes de Pego del "macrobotelló" en el que s'havia convertit en els últims anys.

Amb un poc d'enyorança i els ulls llagrimosos, espere i desitje que ningú desaprofite una nit màgica, només comparable a la despedida de la nostra volguda senyora Sardina. Des de milers de quilòmetres, un pegolí que porta en el cor el Carnestoltes de Pego brida, esta vegada si, per una vetlada irrepetible.